Warning: preg_replace(): Compilation failed: invalid range in character class at offset 22 in /home/amaliasoler/amaliasoler.org/plugins/system/jqueryeasy/jqueryeasy.php on line 446
Els nostres dies

Els nostres dies

Del patrimoni de la família Ferrer-Soler, algunes propietats es van anar traspassant, com ara la finca Romaní al terme municipal de Sant Martí Sarroca, eren vinyes que es va vendre als pagesos que les treballaven i també algunes peces de terra que en el seu dia van quedar integrades al nucli urbà de Vilafranca, en les diferents fases d'urbanització de la vila. D'altres peces de terra es van integrar en el desenvolupament del polígon industrial de l'avinguda de Tarragona mitjançant l'expropiació. També es destaca la cessió de la parcel.la del c/ Salvador Seguí cantonada amb Baltà de Cela a la Fundació Família i Benestar Social per fer la primera promoció a Vilafranca d'habitatges socials i darrerament l'expropiació d'unes peces de terra al Coll de Bou per part del Ministerio de Fomento per la infrastructura del pas de l’AVE. Darrerament també es va expropiar una part de la vinya de la Serreta per fer les cabines de peatge de l'entrada a l'AP7 direcció Barcelona.

A l’edifici prou conegut, del carrer de Santa Maria, cantonada amb el carrer de la Cort, als pisos 1r i 2n actualment s’hi ubiquen algunes dependències de l’Ajuntament i des de 2008 a la planta baixa del carrer de la Cort, 12, Cal Cerer hi tenim la seu principal la Fundació Amàlia Soler.

Així doncs que, tot aquest patrimoni acumulat, al morir la senyora Amàlia Soler a l'any 1916, el va deixar per a les dones pobres de Vilafranca, de manera que aquestes dones fossin beneficiàries de les rendes que donés el patrimoni.

Per tal de ben distribuir aquestes rendes, l'Ajuntament va constituir una junta, (Junta de Mujeres Pobres de Villafranca) formada per les autoritats de Vilafranca, l’alcalde, algun regidor, el rector, persones de bona reputació i l’advocat que donava forma legal a aquella junta que va ser l’encarregada durant molts anys de distribuir els guanys que s’obtenien de la venda del raïm, cereals i arrendaments de propietats. Cada any segons consta en actes, era una institució diferent la beneficiària, l’asil, l’hospital, l’ajuntament, la parròquia...

Caps als anys 80, i coincidint amb els inicis dels ajuntaments democràtics, es vol donar una altra forma jurídica a aquella junta i també se’n van redactar uns nous estatuts per tal d’adequar-se a la realitat i a les necessitats del moment. Es van modificar les finalitats i els objectius de manera que es va considerar la gent gran com a col·lectiu beneficiari amb prioritat.

Fou llavors que podem parlar del reinici de la institució amb el nom de Fundació Amàlia Soler. En aquell moment a l’ajuntament de Vilafranca també comencen els serveis socials que cada cop anirian tenint més força en els diferents àmbits de població, gent gran, persones amb discapacitats, persones amb drogaadicció i en general tota aquella població amb risc de patir exclusió.

Eren els inicis de la prestació de l’atenció domiciliària. A llavors l’ajuntament va cedir unes treballadores familiars a la Fundació perquè fessin la tasca del que s’anomena SAD o servei d’atenció domiciliària en la vessant de l’ajut i suport personal i familiar.

Era a llavors una intervenció més social i global, emmarcada dins el concepte de pràctica del treball familiar.

En aquells moments la Fundació Amàlia Soler només prestaria, el que s’anomena encara avui dia SAD Servei d'Atenci´a Domicili (també s'anomenà SAD municipal).

És cap a finals dels 90 que la Fundació es comença a plantejar també l’atenció a domicili per compte propi o sigui a més de la que es prestava per encàrrec de l’Ajuntament, fer-ho també directament des de la Fundació. Durant aquests anys però no té gaire força la demanda de serveis privats.

En aquesta mateix època, la Fundació adquireix un pis al carrer de Tossa de Mar, 37 a Vilafranca per tal d’oferir un recurs alternatiu a aquelles persones grans que per una colla de circumstàncies no poden continuar en el seu domicili però tampoc tenen el perfil d’ingressar en una residència. Seran persones completament autònomes i vàlides per fer les activitats quotidianes. El pis oferirà cinc places i s’inscriurà com a pis tutelat al Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials, Secció Acolliment Residencial. La Fundació es comprometrà a posar les professionals convenients que intervinguin a fi de complir el requisit com a pis tutelat. Els usuaris pagaran un quota on hi entra tot, el lloguer, l'alimentació i els subministraments com llum, aigua, gas, etc.

Cap l'any 2000 i donat per l’augment de la població de gent gran, per la manca de places residencials, per la idea de mantenir-se a casa quant més temps millor, i per donar més qualitat de vida de les persones, la voluntat política és de començar a posar en marxa sistemes i ajudes perquè això sigui possible.

Arriba el concepte del xec servei.

A finals de 2001 es posa en marxa el sistema de xec servei amb co-pagament de l’Ajuntament de Vilafranca i més tard el xec Prodomicili de la Fundació Pro Penedès, sistemes als quals hi pot accedir tota la població que necessiti ajuda i suport personal, amb manca d’autonomia personal per fer les activitats diàries i amb dependències transitòries o no per tal de poder tenir una millor qualitat de vida personal i familiar.